La pomera nana i la poma nana

En català, poma, prové del llatí pōma, plural de pōmum, "fruita carnosa i sense clovella dura". El seu nom "Pyrus malus", en el que malus prové del grec, és la manera en la que anomenaven a la pomera.

Família
Rosàcies.

Història
Són arbres i arbusts caducifolis originaris de l'Àsia central i del Caucas. No floreixen en les zones tropicals, ja que requereixen acumular una major quantitat d'hores de fred (temperatures inferiors a 7ºC) durant el repòs hivernal. Els conreus de pomeres amb fruites comestibles foren introduïts  a la península ibèrica pels romans.

Fruit

El fruit té una forma rodona, de pell fina de color vers i, en una cara, presenta ratlles petites de color vermell.

La seva collita té lloc entre els mesos d'octubre i novembre.

La carn del fruit és consistent, dolça i poc aromàtica, i en la maduració tendeix a ser farinosa.

Aquestes pomes úniques maduren a mitjans d'octubre. El rendiment del cultiu és mitjà. La palatabilitat dels fruits és excel·lent: els fruits grans són molt sucosos i dolços, si estan emmagatzemats en condicions especials durant 6-7 mesos.

Propietats i beneficis

El fruit, la poma, s'utilitza per a tractaments de gastritis, restrenyiment (laxant) i com a protector de mucoses.

Contra les diarrees s'ha de triturar i deixar que s'oxidi (color marró).

La pectina que conté ajuda a mantenir estables els nivells de sucre en la sang i regula l'intestí, tant en cas de diarrea (pelada i ratllada) com de restrenyiment.

La Pomera nana, entre els fruiters més antics.

Flors hermafrodites en inflorescència racemosa, agrupades en corimbes o raïms simples.