La servera i la serva

També anomenada: moixera de guilla, server de bosc, server de caçadors o besurt

Arbre fruiter molt rústic.

La servera (Sorbus domestica) és un arbre de la família de les Rosàcies, del gènere Sorbus, del qual s'aprofiten els fruits, les serves. És una espècie caducifòlia de fins a 20 metres d'alçada, amb fulles imparipinnades, formades per 13 a 21 folíols de vora serrada. Floreix a la primavera, i els fruits, en forma de petita pera, es cullen a la fi de l'estiu i s'han de sotmetre a una sobre maduració en palla perquè puguin ser comestibles.

Història

En temps dels romans, de les serves, se'n feia un suc que, un cop fermentat, constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa"; d'aquí deriva la paraula catalana cervesa, referida, però, a un producte molt diferent.

Família i espècies

La servera, juntament amb la moixera de guilla, la moixera de pastor i la moixera gran, és una de les quatre espècies arbòries del gènere Sorbus, pertanyent a la família de les rosàcies, presents a les nostres terres. Tots quatre, a més de ser força semblants, solen créixer als boscos caducifolis, sense ser mai gaire abundants. Hi ha una cinquena espècie menys coneguda, la moixera nana, que viu a les pinedes dels Pirineus i als Alps.

Floreix a la primavera i les seves flors, de 8 a 10 mm de diàmetre, són blanques i estan agrupades en corimbes.

Fruit i collita

La Servera es caracteritza pel seu curiós fruit en forma de petita poma o pera, depenent de la varietat, que es forma durant els mesos d'estiu.
La seva collita es realitza a finals d'aquesta estació, tot i que la seva maduració definitiva es realitza posteriorment, ubicant els fruits sobre llits de palla fins que comencen les primeres gelades hivernals. És llavors quan el fruit ja es pot consumir.
Els fruits són subglobulosos, de color vermell intens; fan de 6 a 10 mm i són persistents a l'hivern. S'utilitzen per a elaborar melmelades i per a destil·lar begudes alcohòliques.
El fruit és un important recurs per als ocells, que, alhora, són vectors de dispersió de les llavors. El fullatge i l'escorça són consumits pels cérvols i per la llebre de muntanya, i també per insectes com els del gènere Stigmella i el lepidòpter Venusia cambrica. El cargol Helix aspersa també se'n menja les fulles.

La Servera (Sorbus aucuparia)