Coses a veure
L'Alzina Centenària
Un símbol de l'espai natural alcarrassí
L'Alzina que veieu és l'Alzina centenària que dona nom de l'indret on s'ubica, "Pla de l'alzina". L'Alzina va créixer, en mig d'un pla on no hi havia cap altre arbre, i en una zona que antigament es coneixia com la Partida del Coscollar.
Actualment l'Alzina és considerada com a la imatge del símbol i escut municipal de la Vila d'Alcarràs. Trobareu senyalitzat el camí per arribar-hi des de l'inici de la carretera de Vallmanya L-800 fins al mateix indret, avui també reconegut per ésser a la vora d'un dels ponts de nova construcció, degut al pas pel terme de la línia de ferrocarrils per l'AVE.
Aquest arbre és ja un símbol en un paissatge, l'alcarrassí, ple d'arbres fruiters i camps de cereals. En aquest sentit, forma part ja de la història d'aquest poble.
Casa de Montagut
L'emprenta del patrimoni agrícola alcarrassí
El que actualment coneixem com Montagut, va ser el terme de Montagut que pertanyia a l'Excel·lentíssim Cabildo de la Catedral de Lleida.De tot el terme de Montagut una part de la Finca es va vendre a l'organisme conegut com Institut Nacional de Colonització, arrel d'aquest fet es va colonitzar i es va parcel·lar i cedir una parcel·la a cadascuns dels colons que portaven anteriorment les terres. Un altra part es va vendre a una empresa particular de Lleida i la resta, aproximadament unes cinc hectàrees quedaren en mans dels Cabildos.
L'any 2003, l'Ajuntament d'Alcarràs, per la importància històrica i de tradició, va adquirir la casa de Montagut i les terres que l'envolten A partir d'aquesta adquisició es va tirar endavant un important projecte de rehabilitació de l'entorn de Montagut, que s'ha inciat amb la reconstrucció de l'Ermita de Santa Anna. Aquestes obres s'han finalitzat l'any 2007.
Actualment, a la Casa de Montagut si porten a terme algunes activitats festives i tradicionals, com per exemple la Festa de Santa Anna, el mes de juliol amb motiu d'aquesta festivitat. Amb aquest tipus d'activitats, el municipi d'Alcarràs vol donar a conéixer aquest símbol del patrimoni alcarrassí.
Església Mare de Deú de l'Assumpció
Un temple que amaga molta història al seu interior
El temple d'Alcarràs és un edifici de tres naus amb una curiosa planta trapezoïdal, d'estil neoclàssic, medeix trenta set metres de llargada i vint-i-dos d'amplada. El cimbori és de 10 metres de diàmetre i amb una alçada de 6 metres al seu punt central. L'Església és una construcció barroca que presenta algunes peculiaritats, però la que hem de destacar des del punt de vista històric, és la seva edificació sobre les restes del primitiu castell.
L'antic castell d'Alcarràs estava situat al mateix indret que l'actual església parroquial, no obstant el seu perímetre era quelcom més ampli, doncs s'han trobat restes vora " el Fortí" que testifiquen l'existència d'una construcció possiblement de caire militar.
Sota el paviment de l'església, es conserven encara en perfecte estat, almenys quatre compartiments de la fortalesa. La fortificació sofrí danys molt importants durant les guerres de Joan II, i s'inicià una decadència que no s'aturaria fins que, a la segona meitat del segle XVII, va ser enderrocada per a construir al seu badiu el temple parroquial. Va ser el Comte de Fuentes, aleshores Senyor d'Alcarràs, qui cedí el castell com a lloc idoni d'emplaçament. En la construcció d'alguns murs de l'església s'aprofitaren alguns fragments dels de l'antic castell, i amb la participació dels fidels a jova i amb l'aportació en fruits proporcional a llurs collites es va construir l'església.
La pedra emprada en la construcció, a més de l'aprofitada de l'enderrocat castell, es portar de la pedrera de Saidí. Per la data que apareix gravada en un dels carreus de la façana, sabem que la construcció del temple finalitzà l'any 1786.
