Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Francesc Mauri i Jaume Morron reivindiquen a Alcarràs la revolució verda com a garantia de sobirania i futur sostenible per Catalunya

El meteoròleg i divulgador Francesc Mauri, juntament amb l’expert en comunicació per la sostenibilitat Jaume Morron han reivindicat la revolució verda com a garantia de sobirania energètica i futur sostenible per Catalunya aquest 28 de març i mitjançant la xerrada ‘El futur de les energies renovables a Catalunya: dubtes i necessitats’ que l’Ajuntament d’Alcarràs ha organitzat dins del seguit d’accions informatives que s’impulsen aquests mesos en paral·lel a la tramitació, per part de la Generalitat de Catalunya, de diferents projectes de producció d’energia mitjançant plaques fotovoltaiques radicats al municipi i impulsats per diferents operadors energètics. A la xerrada, hi han assistit més d’un centenar de persones i, a la seva finalització, s’ha obert un torn de preguntes durant el qual l’alcalde, Jordi Janés, ha refermat el seu compromís d’exigir a les promotores dels parcs solars previstos a Alcarràs que soterrin les línies d’evacuació de l’electricitat que es produirà mitjançant la xarxa de camins municipals. A la conferència, han assistit una trentena de membres de la Plataforma contra els macroprojectes energètics a Ponent.

29/03/2022

“Ja s’ha comunicat a les promotores i tenim els nostres serveis jurídics treballant per cercar la solució. Volem ser part d’aquesta revolució verda i ajudar al país a ser sobirà energèticament, però també volem que l’impacte al territori sigui mínim. Cal trobar la manera per conjugar els interessos de tothom, també els de la pagesia alcarrassina i la trobarem”, ha explicat, aquest dilluns, Janés davant de les prop d’un centenar de persones, una trentena d’elles membres de la Plataforma contra els macroprojectes energètics a Ponent, que han assistit a la xerrada i que han participat al debat amb el qual s’ha tancat.

El grup de membres de la Plataforma ha exhibit, durant la xerrada d’aquest 28 de març, una pancarta on manifestava la seva oposició a les línies elèctriques d’alta tensió en superfície que han planificat originàriament les empreses promotores dels parcs per evacuar l’energia que es preveu produiran les instal·lacions previstes a Alcarràs. Igualment, alguns dels seus membres han interromput en diversos moments als ponents amb murmuris i invectives. “Els ponents ens han visitat per a informar-nos de la realitat, marcada pel retard que viu Catalunya pel que fa a la revolució energètica verda i els riscos pel futur del país que comporta mantenir-nos aliens a un canvi que, de fet, és imparable. En cap cas esperàvem actituds d’aquesta mena: totes les opinions mereixen ser escoltades, però s’han d’expressar amb seny i respecte”, assenyala el primer edil alcarrassí.

 

Canvi de paradigma

Per Mauri i Morron, Catalunya viu un moment de “canvi de paradigma” dins del qual “cal decidir” si es fa una “aposta decidida per la sobirania energètica” i es posa fi a la dependència actual dels combustibles fòssils que pateix el territori mitjançant el desenvolupament de projectes de generació elèctrica mitjançant parcs solars i eòlics. “Ara mateix, a més a més de la dependència dels combustibles fòssils, patim un sistema energètic molt ineficient. Dels 296 TW/hora que cada any fem entrar al sistema, es consumeixen uns 168 i això és perquè utilitzem sistemes molt ineficients. La revolució verda ens permetrà eliminar aquesta dependència del gas, l’urani i el petroli perquè electrificarem l’economia i podrem aprofitar fins al 80% de l’energia que entra al sistema. Amb 150 TW n’hi haurà prou, però, per aconseguir-los, fa falta instal·lar, d’aquí al 2050, sistemes per produir, de manera verda i sostenible, fins a 19.300 MW. Ara, només, tenim 400 MW”, explica Morron.

 

 

Context de canvi climàtic

Tot plegat, succeeix, explica el meteoròleg Francesc Mauri, “dins d’un context evident de canvi climàtic, provocat per l’impacte de l’activitat humana, que està generant pujades de temperatures i canvis a la pluviometria. Fa més calor a determinades èpoques i plou d’una manera molt més irregular i difícil de gestionar. Tot plegat, tindrà conseqüències molt i molt negatives, per exemple, per a la nostra agricultura. Si no intervenim de manera decidida mantenir com fins ara cultius fonamentals per la nostra economia com és el de la fruita serà impossible d’aquí a poc temps”. La solució a tot plegat, conclouen Morron i Mauri, “és una aposta decidida pels sistemes de generació verda” i, en aquest sentit, Alcarràs és un municipi que tindrà “un paper clau” gràcies a les seves condicions: “els desenvolupaments solars i eòlics han d’ubicar-se on es donen les condicions necessàries per aprofitar l’energia del sol i el vent. Si fem bé les coses, s’invertiran 14.000 milions en projectes de generació arreu del país i, d’aquí al 2030, es generaran més de 12.000 nous llocs de feina a la construcció i la indústria. A més a més, l’impuls econòmic mitjançant impostos i lloguers de terres rondarà els 2.400 milions d’euros. Si som capaços d’afrontar aquest repte, Catalunya produirà l’any 2050 electricitat equivalent a un 103,10% de les seves necessitats i podrem exportar”, explica Morron. Si no s’aconsegueix, “dependrem de l’exterior en prop d’un 80%. I, si volem ser sobirans, la primera sobirania ha de ser l’energètica”, va explicar Mauri. A hores d’ara, Catalunya produeix, aproximadament, un 8% d’energia renovable. “El repte és monumental, però depèn de els decisions que es prenguin. Si no fem nosaltres la revolució verda, la faran a territoris veïns i l’energia arribarà des d’allà. Si instal·lem només plaques a les teulades, cobrirem un 15% del que fa falta, és evident que fan falta grans projectes com els previstos a Alcarràs”, indica Morron.